50 blogs homenatgen Carles Riba en el 50 aniversari de la seva mort

Ja tenim el titular! Finalment, amb l'escrit de la Teresa de Paraules i mots, arribem a l'anhelada xifra de 50 blogs homenatjant Carles Riba:

50 blogs homenatgen Carles Riba
en el 50 aniversari de la seva mort

La història de tot plegat? Un correu ara fa uns mesos de Xavier Caballé, del Diari d'un llibre vell, fent-nos memòria d'aquesta efemèride al Joan Puigmalet, del Gazophylacium, al Galderich, del Piscolabis Librorum, i a mi mateix.

Semblava que tot quedaria en no res, o que, com a molt, coincidiríem fent un apunt sobre Riba el 12 de juliol.

Però tots quatre, que no ens coneixíem, vam trobar l'excusa perfecta per veure'ns el dia que el Dr. Joan Solà va parlar al Parlament, l'1 de juliol. Aquell dia recordem l'acord de publicar sobre Riba, però la mandra i l'estiu no són gaire bons companys de viatge per aquestes coses... Potser ni tan sols els quatre tindrem a punt l'escrit sobre Riba.

I res, quatre dies abans, el Puigmalet diu: "Perquè no convidem altra gent a afegir-se a l'homenatge?" No quedava temps! Érem en ple mes de juliol! Només els deixem quatre dies per preparar l'escrit! No ens farà cas ningú!

Però vam començar a escriure comentaris en els blogs que visitem tot sovint, convidant obertament a tothom a afegir-se a la jornada ribiana. Un vers de Riba i un joc de paraules o endevinalla per remoure consciències i complicitats...

No podíem pas esperar aquesta resposta! 50 escrits sobre Riba, aquell poeta difícil, aquella persona que potser tant pocs coneixíem... I mireu quin resultat tan espectacular!

Què podem dir? Només GRÀCIES. I fins a la pròxima!

Apunts ribians en un grapat de blogs

N'hi ha un que llença la pedra i no amaga la mà. Bé, no és ben bé una pedra, sinó un testimoni que altres blogaires prenem i reprenem i escampem. Sense ànims de competir amb el seu índex de participants, deixo també constància aquí dels qui hem participat en l'homenatge a Carles Riba (si hi ha cap omisió o error, esmeneu-me la plana tant com calgui):

1. A la llum d'un fanalet - Carles Riba (12 de juliol de 1959).
2. Anoharra - Carles Riba.
3. Antaviana - El llegat de Carles Riba.
   
4. Ara mateix - Homenatge Carles Riba.
5. Araburg - Riba, ni t'evocaran de lluny amb un crit d'alegria!
   
6. Aracne fila i fila - Sis Joans de Carles Riba.
7. Bloc d'en Francesc Puigcarbó - Carles Riba.
8. Bloc de Lletres - Carles Riba.
   
9. Bloc de Mariàngela Vilallonga - Ítaca, Kavafis, Riba.
   
10. Blog de l'Assumpta: Homenatge a Carles Riba, escriptor i humanista català (1893 - 1959).
11. Bloguejat - Súnion!
12. Caracteres ocultos - Carles Riba, cincuenta años después.
    
13. Col·lecció de moments - Carles Riba.
14. Cucarella - Carles Riba - Edgar Allan Poe.
15. Descric - Luxúria i castedat.
    
16. Diari d'un llibre vell - Diada del Llibre 1938 - Carles Riba.
17. Diccitionari - Vivim de mort , i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa.
    
18. El fil de les clàssiques - Carles Riba també trià LLETRES!, Carles Riba, pont ferm de Grècia a Catalunya i Kavafis cantat amb mots de Riba.
19. El llibreter - Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos.
    
20. Els primers gestos del verd - A Carles Riba.
21. Gamoia - Homenatge a Carles Riba.
    
22. Gazophylacium: Carles Riba i Pompeu Fabra.
23. L'efecte Jauss 2.0 - Riba.
    
24. La garrofa de Mont-roig - Carles Riba en titelles.
    
25. La panxa del bou - Carles Riba, cinquanta anys després (menys un dia) i Carles Riba, cinquanta anys (i un dia) després.
    
26. Lletres ebrenques - 50 anys sense Carles Riba.
    
27. Llibres llegits i per llegir - En memòria de Carles Riba (1893-1959)
    
28. Llunàtic - Mig segle sense Riba.
29. Més content que un gínjol - Trossos i mossos 21 / Carles Riba.
30. Nausica - En els 50 anys de la mort de Carles Riba.
31. Notícies fresques del Turó de l'Home - Poemes de Carles Riba (índex).
32. Obstinacions - Un sonet de Carles Riba.
33. Paraules i mots - Tankes ribianes.
    
34. Piscolabis librorum - La també rara segona edició de les elegies de Bierville de Carles Riba.
35. Platxèria - Riba, passió i desig sota el rigor.
    
36. ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ - Carles Riba en el cinquantenari de la seva mort.
    
37. Raons que rimen: 50 aniversari de la mort de Riba.
    
38. Recordantkazantzakis - Carles Riba, in memoriam.
39. Reflex irreflexiu - En Carles Riba i les coincidències poètiques.
    
40. Salms - 50 anys de la mort de Carles Riba.
41. Saragatona - Carles Riba (1893-1959). Una mica de prosa.
    
42. Sempre en surada - Carles Riba - 50è aniversari.
43. Si dubto és que sóc, si penso és que sóc - Tannkas de les quatre estacions. Carles Riba i Carles Riba; Elegia segona.
44. Taradell Bloc - 50 anys de la mort de Carles Riba.
    
45. Traducció i terminologia - Carles Riba, traductor del moviment.
46. Transparència - Carles Riba (1893-1959).
47. Tu mateix llibres - Campanya per recordar...
48. Ucronies - Carles Riba. Del 'carnet de notes'.
    
49. Uendos, greixets i Maremortes - A Carles Riba.
50. Un que passava - Homenatge a Carles Riba.
    
51. Un tel als ulls - Quaderns de vacances: Carles Riba, com no?
52. Volar de nit és perillós - Cinquanta anys.
    
53. Xarel·10 - El meu homenatge a Carles Riba.

No són blogs, però també en parlen:

• Avui - Sam D. Abrams - Carles Riba, ara.
• Avui - Ada Castells - Riba encara funciona.
• Avui - Sebastià Alzamora - Riba amb nosaltres.
• Vilaweb - Cinquanta anys sense Carles Riba.

50 Aniversari de la mort de Carles Riba

Diu la Viquipèdia:

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Ben poca cosa per a un dels personatges més influents i destacats del nostre país durant el darrer segle. Perquè a més, Riba era moltes coses més: era un traductor prolífic i magnífic, que va traduir al català obres cabdals de la literatura universal des del latí, el grec, l'hebreu, l'alemany, l'anglès, el francès o l'italià.

Així, gràcies a ell, tenim traduccions rigorosíssimes de Les bucòliques, de Virgili; Odissea, d'Homer; Antígona, Electra i Les tragèdies, de Sòfocles; el Càntic dels càntics o el Llibre de Ruth; Versions, de Hölderlin; les Rondalles, dels germans Grimm; Històries extraordinàries i Els assassinats del carrer Morgue, d'Edgar Alan Poe; Poemes de Kavafis, i una llista interminable d'altres obres importantíssimes. La majoria les podem trobar a la col·lecció de Clàssics de la Fundació Bernat Metge, que va arribar a dirigir quan va tornar de l'exili.

Però no només era això Carles Riba. Carles Riba va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1950 i 1957, intermitentment i President de la Secció Filològica des del 1950 fins el 1959, any de la seva mort.

La importància de Riba també rau en el seu paper de pont entre la línia innovadora i normalitzadora de la llengua catalana que endega i dirigeix Pompeu Fabra i el seu paper com a escriptor i humanista. En poques paraules: Riba plasma en les seves obres l'ordenació lingüística de Fabra. Era la peça clau que podia fer aquest paper, per formació i coneixements.

I quins homenatges li reten a Riba al seu país en acomplir-se 50 anys de la seva mort? Alguna cosa a l'IEC? Res a la Fundació Bernat Metge? A la Universitat? O a la Institució de les Lletres Catalanes, on fou vicepresident?

Res de res. El silenci més absolut. És clar! És que a les biografies no posa ni tan sols la data del seu decés. Doncs sí, avui 12 de juliol de 2009 fa exactament 50 anys de la mort de Carles Riba. I uns quants blogaires ens n'hem enrecordat i li hem retut un homenatge senzill, però sentit.

No serà un altre joc de blogs, però...

Allò de Brossa és irrepetible. En altres moments hem intentat mobilitzar voluntats per retre homenatges als nostres blogs a persones que mereixen un record especial en efemèrides ben concretes.

Queden quatre dies (12 de juliol), no havíem pensat de moure res, però quatre blogaires ja ens havíem conxorxat per fer un escrit per aquest diumenge.

Sense compromís. Només com un avís llençat al vent, hem visitat avui uns quants blogs amics per deixar-vos nota d'aquesta notícia que, pel que sembla, passarà desapercebuda malgrat la transcendència i importància de la persona homenatjada.

Us reprodueixo aquí el missatge que he repartit a dojo, a la babalà, pels blogs que acostumo a visitar, quan no se m'havia avançat ja l'amic Gazo.

Com bé deia en algun lloc, som missatgers d'una idea que ens va arribar a través del Diari d'un llibre vell del Xavier Caballé: ell porta molt al dia aquest tema de les efemèrides i ens acostuma a servir de memòria col·lectiva.

Petita endevinalla:

Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?

Més pistes? Va escriure:

¿D'on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.
¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d'amor, i no s'hi pensa.”

Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós? ;-)

Més informació a can Gazophylacium.

PD.: Parlava de quatre blogaires. L'última pota de la cadira és en Galderich, del Piscolabis Librorum.

Parèmies encadenades

Feia temps que cercava un article que recordava de Josep M. Espinàs a l'Avui on encadenava tot un seguit de frases fetes. De fet, vaig fer una crida al blog ara fa més d'un any i no havia obtingut resposta.

Ja sé que és un recurs bastant amanit, però què voleu que us digui: quan estan fets amb gràcia, els trobo força ocurrents, didàctics i útils per exemplificar l'ús de parèmies ben diverses.

Doncs avui, enterenyinant-me per Internet anant d'ací cap allà, m'ha aparegut davant dels ulls en un document d'Scribd. Coneixeu Scribd? Un altre dia us en parlaré amb més detall. Quedeu-vos, però amb què és un lloc on compartir documents de moltes menes (de text, presentacions, fulls de càlcul, pdf...), amb opcions d'¡incrustar-los en qualsevol pàgina web, compartir-los, votar-los, enviar-los per correu electrònic... Us sona, oi? Implementa la majoria d'opcions que tenen aplicacions semblants del web 2.0 (Youtube, per a vídeos; Flickr, per a fotografies; Slideshare per a presentacions; Delicious, per a enllaços; Librarything, per a llibres, ...).

Com que només deixa visualitzar el text, us el reprodueixo tot seguit, que m'interessa tenir-lo sencer per poder-hi treballar posteriorment.

Un fullet de la campanya

En escoltar que aquella emissora només transmetia marxes militars, vam comprendre que les coses anaven a mal borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la indiferència de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts oficials fugien d'estudi, i alguns amics que tenien por d'haver de pagar els plats trencats eren partidaris del cames ajudeu-me.

Hi havia un desconcert de ca l'ample, i les botigues de queviures i les gasolineres s'omplien de gom a gom. Els qui sabien el pa que s'hi dóna quan no tot són flors i violes pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant. Demanar que això durés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que era bufar i fer ampolles? Hi ha gent dura de clepsa, que ha rebut com a herència l'art de tallar el bacallà, i per moltes il·lusions que ens fem els testos s'assemblen a les olles.

Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una de calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels precedents, havia estat un error fer els ulls grossos i fugir d'estudi. Per quins set sous els responsables no s'havien volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la guitza? Prou que ho avisàvem, però sempre ens sortien amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent i barca nova.

Ara sabem que la solució ha arribat gairebé a misses dites, i que de moment, l'única esperança és continuar fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la democràcia no ha de tenir pa a l'ull, perquè el més calent és a l'aigüera i no hi ha més cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli.

Avís al lector: m'he limitat a enfilar una darrera l'altra i improvisadament a la màquina d'escriure, les expressions que recull un parell de pàgines "Apunts de català pràctic", publicació de la Campanya AVUI 2000 patrocinada per la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Josep M. Espinàs, dins l'Avui, en la columna "A la vora de..." del dia 1 de març de 1981.

Se m'acuden molts jocs que pot donar un text com aquest: traduir-lo a diferents idiomes, substituir les frases fetes per verbs o expressions no figurades de la llengua, fer-ne un de semblant però amb noves expressions...

Començarem per la més senzilleta: Heu comptat quantes frases fetes conté el text? S'admeten apostes!

---

La imatge de la cadena l'he treta del blog de Vipoke.

Exposició sobre imatgeria popular de Joan Amades

M'ha arribat la invitació del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació per assistir a la inauguració de l'exposició sobre imatgeria popular: La col·lecció d'imatge impresa de l'arxiu Joan Amades, que organitza el departament al Palau Moja per adherir-se als actes de commemoració de l'Any Amades. Serà el dimecres 8 de juliol a les set de la tarda

Les dades tècniques de l'exposició són les seguents:

Exposició: Imatgeria Popular
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Exposició Imatgeria Popular. La col·lecció d'imatge impresa de l'arxiu Joan Amades, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Sala d'exposicions del Palau Moja - carrer de la Portaferrissa, 1 (Barcelona)
Del 8 de juliol al 27 de setembre.

Comparteixo també amb vosaltres la informació que m'han fet arribar des de la Fundació Joan Amades al voltant d'aquesta exposició:

Aquesta mostra, comissariada per l’etnòleg Josep Mañà, culmina el procés iniciat ara fa 8 anys de catalogació, classificació i indexació del fons d’imatgeria popular de Joan Amades. A l’exposició es podran veure 2.000 imatges d’aquest fons que té 13.000 documents i que es troba dipositat a
la biblioteca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Paral·lelament s’editarà un catàleg on diversos especialistes estudien l’evolució de la imatgeria popular a Catalunya i ofereixen diferents punts de vista descriptius i analítics sobre el contingut de la Biblioteca Arxiu de Joan Amades, però també sobre la imatgeria popular en sentit ampli.

L’exposició serà inaugurada pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Participaran també en l’acte inaugural el comissari de l’exposició, Josep Mañà i el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon
Fontdevila.

Entrevista a Joan Solà a eldebat.cat

No us perdeu l'entrevista que li van fer a Joan Solà al diari digital El Debat.cat el passat 26 de juny de 2009: penso que ja hi avançava moltes coses que després va poder repetir al Parlament.

Si aneu a l'enllaç de l'entrevista, hi trobareu també el video.

Per als amics lectors del Diccitionari n'he extret una de les frases perquè la puguin seguir completa si ho desitgen:

Jo regalaria tots els diccionaris catalans i totes les gramàtiques catalanes si tu em regales una altra cosa: que demà, als carrers de Barcelona jo sentiré que el català hi viu amb normalitat

Autor: Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940), lingüista català.

Font: Vista a l'entrevista que li fa Carles Bellsolà al diari eldebat.cat el 26 de juny de 2009.


Nota: La imatge és de Vicens Giménez. Es pot veure en vídeo l'entrevista sencera.

Text del discurs de Joan Solà al Parlament

La Paraula - Joan Solà - Discurs al Parlament

Joan Solà al Parlament

Aquest dimecres a la tarda, a les 17.15 h, convidat pel president de la cambra, Ernest Benach, Joan Solà i Cortassa, lingüista i flamant premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany, ha fet una intervenció d'uns vint minuts davant dels diputats del Parlament.

Un parlament (el de Solà) valent davant la màxima instància del nostre poble. Un parlament (el de Solà) clar i amb un encàrrec clar als nostres dirigents: cal actuar i ràpid, canviant les dinàmiques i les regles del joc tramposes que ens imposen des de Madrid. I ja n'hi ha prou que la societat civil hagi d'assumir les responsabilitats que corresponent a les institucions i la classe política.

Us recomano veure'escoltar-lo sencer. Són vint minuts sense pèrdua, que aprofiten del primer al darrer. Cliqueu damunt la imatge:


Aquest és un apunt de circumstàncies. A través d'una ràpida cadena informativa (Xavier Caballé --> Joan Puigmalet) m'assabentava de la seva compareixença avui i feia les gestions necessàries per assistir-hi en persona, com a deixeble que vol compartir els mèrits i guardons del bon mestre.

Jo em dic ara: Com pot ser que només Vilaweb i Directe.cat n'haguessin parlat? Com pot ser que tantes hores després de l'esdeveniment només hi hagi notícies d'Europa Press i Vilaweb? És aquest el país normal que necessitem?

Perdoneu l'apunt ràpid. En dies successius farem una anàlisi més rigorosa de les paraules del Dr. Solà.

La perla del dia: Després d'assistir al Parlament, hem quedat els bloguers del Diari d'un llibre vell, Gazophylacium, Piscolabis librorum i un servidor per fer una cervesa i conèixer-nos tots quatre. Hem hagut de marxar del Parlament sense poder saludar el Dr. Solà. I vés per on, hem coincidit en una terrassa just davant del mercat del Born i li hem pogut transmetre el nostre agraïment pel discurs valent.

Firefox 3.5: Actualitza't!

Ha sortit una nova versió del Firefox, la 3.5, el meu navegador per defecte.

Als qui no el feu servir, no cal dir que us el recomano.
Als qui el feu servir habitualment, sempre cal actualitzar-se a la darrera versió, perquè millora rendiment i seguretat, a banda que pugui dur novetats importants.

A més, el sistema d'actualització del Firefox és transparent, ràpid i senzill. Només us diré que estic descarregant l'actualització mentre estic escrivint aquest apunt. I cap problema! A la primera, com sempre.

Entre les novetats que cal destacar (sempre segons el mateix lloc de Mozilla):

• Molt més ràpid. Tant com el doble que la versió 3.0.
• Utilitza menys memòria de l'ordinador
• Navegació privada: no deixa rastre dels llocs que heu visitat.
• Adreces d'interès, complements, barra personalitzable, control parental... Potser millor que ho mireu vosaltres mateixos.

Una molt bona notícia per trencar el parèntesi estival!

---

Ho he llegit a Vilaweb.

Uns amics a les ones

Avui a can Vistaire són de festa. En Ramon Solsona els ha citat a La paraula del dia per referir-se al mot 'Cascavellico'. Que encara no coneixeu Lo vistaire? No m'ho puc creure! Apa!, aneu a veure el Marc, el David i el Marià, que encara sou a temps! I que consti que ja us en vaig parlar quan el van començar!

Vols posar un reproductor d'audio als teus articles del blog? En Carlos Soler ens ho explica molt bé a Blogtècnia.

Felicitats, vistaires!

Treballar pel diable

S'acosten aquells mesos que les audiències a Internet cauen en picat, que les visites als blogs decreixen d'una manera alarmant... Certament segur que no puc generalitzar, però, pel que fa a la catosfera, penso que la radiografia és prou encertada.

Jo sempre dic que publicar durant els mesos d'estiu és gairebé llançar a la paperera allò que has escrit, perquè no ho llegirà ningú, tret d'algun passavolant o lector fidelitzat que no pot desconnectar ni tan sols durant les vacances.

Per tant la meva recomanació (que jo sempre em salto a la torera, perquè precisament durant l'estiu és quan tinc una micona més de temps per escriure als blogs) és que si heu de fer articles de fons, de consum al moment o de rabiosa actualitat, us n'esteu de publicar-ho durant el periode canicular.

Una altra cosa és que el vostre blog sigui de continguts permanents, que no caduquen amb el pas del temps, i que us arribin les visites majoritàriament a través de cerques al Google (o altres cercadors, és clar).

Jo, per exemple, l'estiu passat, el vaig dedicar a iniciar el nou blog d'Etimologies paremiològiques, que em feia molt de respecte d'abordar, i durant el mes d'agost vaig preparar material per actualitzar-lo durant almenys dos anys, amb molt poca feina posterior de manteniment.

La idea inicial era d'oferir un escrit setmanal, però la mitjana s'acosta als dos escrits cada setmana, amb poquíssima feina d'actualització i amb uns resultats prou satisfactoris.

Suposo que aprofitaré aquest estiu per donar una empenta al Refranyer i a les Dites i frases fetes i posar ordre a la base de dades que em serveix de plataforma d'on treure el suc a tota la resta de blogs. Vull arribar a les 500.000 entrades i ja he passat el meridià: 280.000 i seguim endavant!

I fins i tot és possible que us sorprengui amb l'aparició d'algun nou blog... Mai se sap!

Més Avui Cultura

Els meus àngels de la guarda ja es pensen que hi ha gat amagat, que no pot ser que setmana rere setmana surti a l'apartat de blogs de l'Avui Cultura.

Va, no us poseu gelosos, que aquesta setmana també hi surt (de rebot) el Diccitionari: un bon article de Sadurní a Distopies.

Per a mi és un honor, no cal dir-ho, perquè vol dir que el que escric és interessant per algú. I més encara: que hi ha algú que ho llegeix.

I m'obre, d'altra banda, la possibilitat de contactar amb gent que potser veuen des de la llunyania això d'Internet i dels blogs.

Sense anar més lluny: a través de la reproducció del meu elogi de Joan Solà, ell va arribar al meu blog i m'hi va deixar un comentari, que guardo com un tresor.

Somnis programats

Si pogués programar els somnis
com qui programa escrits al blog,
voldria que en fossis la protagonista
cada dia, cada moment de son,
perquè et trobés en totes les meves fantasies.

---

L'aquarel·la és de l'Eulàlia Sariola, una magnífica il·lustradora amb un bagatge impressionant a les esquenes.

Dites sobre el foc

El foc és un dels elements cabdals de moltes festes del nostre poble: la Patum, els correfocs, les revetlles, les falles...

Diuen que el descobriment i el domini del foc va suposar una primera revolució en la història de la humanitat.

El foc... el seu perill, l'escalf de les flames, l'eixordidor espetec de la pólvora.. ens hipnotitza i domina.

Foc i foscor, festa i destrucció. El refranyer ens acosta al món del foc des del proverbi, des de l'avís, des de la festa i des de la saviesa popular que recorda com ens és d'imprescindible, però com pot resultar d'aniquilador si no en fem un ús responsable.

Feia dies que no actualitzava el refranyer temàtic. Ara hi trobareu vora 600 parèmies sobre el foc. Bona revetlla!