diumenge, 15 de novembre del 2009

Gràcies!


  1. Age quod agis - Coses per celebrar.
  2. Antaviana - Parèmies 300.000: Dites i refranys populars.
  3. Ara mateix - Pàmies, 300.000 (coi, es diu ràpid).
  4. Biblio goigs - Goigs a sant Víctor, la seva evocació és el dia de les 300.000 parèmies.
  5. Biblio pasquins - Al Víctor Pàmies i els seus 300.000 registres.
  6. Biblioaprenent - 300.000 espelmes per a un paremiòleg.
  7. Bloc de lletres - Recurs proverbial.
  8. Blog d'en Francesc Puigcarbó - 300.000 registres a can Pàmies.
  9. Blog de l'Assumpta - Homenatge a Víctor Pàmies - 300.000 registres!
  10. Bloguejat - Elogi al paremiòleg constant.
  11. Cinc cèntims - Víctor i la victòria permanent.
  12. Coca de recapte - Víctor Pàmies: 300.000 i seguint.
  13. Col·lecció de moments - Enhorabona, Víctor Pàmies.
  14. Criticart - Víctor Pàmies ha fet els 300.000!
  15. Cròniques de sota el mugró - 300.000.
  16. Des de Lleida... - Víctor Pàmies, l'amo i senyor...
  17. Des del meu mar - De natació (petit homenatge a Víctor Pàmies).
  18. Diari d'un llibre vell - Del llibre vell, el bon consell; Víctor Pàmies, 300.000 refranys.
  19. Disseccionari - Badada per Víctor Pàmies (amb carinyo).
  20. Eines de llengua - Visites.
  21. El blog de Guillem Carbonell - Cultura: En Víctor Pàmies ja ha catalogat el refrany número 300.000 i el món blocaire el felicita.
  22. El bou i la mula - El pessebre i la paremiologia.
  23. Francesc Gelabert - Paremiòleg digital.
  24. Galeria d'imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky - Jeroglífic paremiològic.
  25. Gazophylacium - Enginy, saviesa, refranys.
  26. Hatsepsut - Parèmies: 300.000.
  27. Itaca2000 - El nas i les parèmies (poema en un sol acte).
  28. L'espiell - Costar Poblet i Santes Creus.
  29. L'habitació dels mals endreços - Petit homenatge.
  30. L'home dibuixat - 300.000 refranys i Víctor Pàmies.
  31. La devocioteca - Una dita osonenca: "Poder anar darrera un combregar" (dedicada a Víctor Pàmies per les 300.000 parèmies).
  32. La garrofa de Mont-Roig - Pàmies, t'has passat!
  33. La panxa del bou - Ha fet el cim! Felicitats, senyor Pàmies.
  34. Llibres llegits i per llegir - Homenatge a Víctor Pàmies.
  35. Llum de dona - Homenatge a Vïctor Pàmies.
  36. Malerudeveure't - De 300.000 parèmies i altres dèries.
  37. Per a lectura i decoració - Per molts (refr)anys!
  38. Personal in transferible - L'home que somiava un blog lucratiu i un record Guiness de paremiologia general.
  39. Piscolabis librorum - El idioma catalán, origen de todas las lenguas.
  40. Planeta Clàudia - 300.000 parèmies.
  41. Poemes des de l'Alguer - Felicitats al Víctor Pàmies pels 300.000 registres!
  42. Rebaixes - Parèmies. 300.000 registres.
  43. Reflex irreflexiu - No en tenien prou amb tres-centes mil frases fetes...
  44. Reflexions en català - Si el Víctor fos alemany, ja seria reconegut el rei del refrany.
  45. Si dubto és que sóc, si penso és que sóc - Mica en mica s'omple la pica.
  46. Sobre llibres... bloc literari - 300.000 entrades i...
  47. Striptease d'històries - 2 contes... i un homenatge al Víctor.
  48. Tens un racó dalt del món - 300.000 refranys. Gràcies Víctor.
  49. Terra de llibres - Felicitats Víctor!
  50. The Daily Avalanche - Tot allò que volies saber de paremiologia moderna i en Pàmies no volgué dir.
  51. Transparència - Raons que rimen.
  52. Un que passava - 300.000 parèmies.
  53. Un tel als ulls - Pàmies: Sorpresa!
  54. Volar de nit és perillós - Per molts refranys!
  55. Xarel-10 - 300.000 felicitacions, Víctor.
Si me n'he deixat cap, aviseu-me, que l'afegiré.
Ah!, el logo és de Palli Disseny.

41 comentaris:

Assumpta ha dit...

És tan ben organitzat!! :-))
Jejejeje... ja estem tots registrats ;-)

Felicitats de nou!!

captaire ha dit...

Si hi sumes el Coca de Recapte arribarem a 45 que és una xifra més rodona! ;D

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No m'has donat temps a pulicar els canvis. Ara ja hi ets. :-)

Salvador Macip ha dit...

Apa, si que fa goig la llista! Tot un plaer haver pogut participar i estar tan ben acompanyat! Felicitats altre cop.

Galderich ha dit...

Víctor, que jo hagi localitzat em sembla que et falten aquestes:

Bibliopasquins

El bou i la mula

Francesc Gelabert

Ítaca2000news

Imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Vinga guapo! Ara et toca llegir, que en tens un munt!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ostres, Galderich, vaig i me'n deixo dos dels teus! Bé, no, ben bé, que les imatges Galderich/Leblansky ja hi eren, sota la "G" de Galeria i la dels pessebres estava esperant que esmenessin un error editorial. :-)

Jordi, no surtis al carrer que fot fred a Vallromanes a aquestes hores, però et vaig a visitar a la teva casa virtual.

Galderich ha dit...

Hola,
Encara que escrigui des de l'adreça del Galderich no sóc ell. M'he infitrat un moment per felicitar en Víctor i també la Cristina i els nens. Ja vaig veient el que m'espera... El Galderich només porta poc més d'un any i mig amb aquesta dèria del bloc. Les altres dèries: la dels llibres i tota mena d'objectes antics ve de sempre. Quan el vaig conèixer (tenia 20 anyets) es gastava el seu sou migrat en llibres. Així anem! En fí, moltes felicitats a la família Pàmies. Marta

Assumpta ha dit...

.
Ai, que romàntic! :-)

si és que no sé pas què fariem sense el suport dels nostres estimats :-)

xavier caballe ha dit...

Gairebé més blocs fan homenatge al Parèmies que no pas al Riba ;)

Víctor, ja ens diràs les estadístiques de visitants aquest cap de setmana... :)

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

en Riba? Sabeu aquell conte que deia "Fa molt temps hi havia un país anomenat Catalunya on vivia un poeta que es deia Carles Riba. Resulta que un dia el president del país va cridar a tot el poble perquè es reunís a l'àgora per retre homenatge a un poeta. Llavors hi van muntar un escenari i tothom s'hi apropà. Hi havia milions de persones. i el president va cridar a un noi de Vallromanes perquè hi pugés a fer la presentació. Aquest noi es deia Víctor Pàmies. Llavors pujà el poeta Carles Riba també a l'escenari, de tal manera que hi van quedar tots dos sols allà dalt mentre en Víctor anava a començar a parlar davant la gent. De cop totes les persones que hi havien reunides a l'àgora van exclamar a l'uníson: 'Qui és aquell senyor que es troba al costat de Víctor Pàmies?'" I així és com va succeir o, si més no, com m'ho van contar

Galderich ha dit...

Jordi, fantàstic!!!!
Víctor, has de fer una selecció dels comentaris als apunts que t'han dedicat... n'hi de molt bons, com aquest!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Per cert, l'homenatge de Carles Riba va comptar amb 50 blocaires, el del Víctor compta amb 49 fins ara, segons ell mateix ens diu. Pensava obrir un grup a Facebook que es digues "A que trobem més de 50 blocaires que facin un homenatge a Víctor Pàmies?", no sé si sabeu que a Facebook es fan grups d'aquest estil. Però m'ha semblat una mica agosarat. Tanmateix si aconseguim que un parell de persones més se sumin a l'homenatge d'en Víctor, superarem aquesta xifra. No és cap broma, ni cap presa de pèl, ni que tingui ganes de jugar, sinó que penso que la feina callada, feixuga d'anys del Víctor s'ho mereix. Seriem capaços entre tots de trobar un parell més de persones que s'hi sumin. Jo faig saber aquí, que, al menys per la forma que em va arribar la proposta a mi EL CULPABLE DE TOT AIXÒ ÉS EN GALDERICH. Ell és qui ha enrotllat tot això, si més no pel que jo sé. Endavant les atxes!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Mireu, al meu blog m'ha arribat aquest comentari d'Anna M. Villalonga, amiga i professora de filologia catalana a la Universitat de Barcelona:

"Anna Maria Villalonga ha deixat un comentari nou al vostre missatge "El nas i les Parèmies (poema en un sol acte)":

Vull felicitar en Pàmies. N'he parlat avui a l'enllaç de la Biblioteca de lletres de la UB. M'agraden molt les parèmies i jo que estic fent la tesi sobre el sainet català setcentista i vuitcentista, evidentment sóc una amant de la literatura popular. Moltes de les meves peces són plenes de frases fetes i de parèmies, quasi totes ja caigudes en desús. Felicito, doncs, el teu veí, Jordi. Ha fet una tasca ingent (i continua fent-la, suposo)
Anna M. Villalonga "

No sé si això es podria comptabilitzar com un altre homenatge que, en la realitat ho és, i ho és per doble partida segons el que es desprèn del comentari

Anònim ha dit...

Sóc recent arribat al teu bloc i, pel que he anat veient, et mereixes totes aquestes felicitacions. Gran feina!

Roser Caño Valls ha dit...

Quin homenatge més bonic! Moltes felicitats!

Babunski ha dit...

JO també m'hi he afegit...

zel ha dit...

Faltava jo...snifff, sempre vaig tard...i malament, és que estic griposa...

Enhorabona!

Francesc Mompó ha dit...

L'enhorabona Víctor, fas una tasca impagable.
Salut i Terra

Galderich ha dit...

Jordi, gràcies però el mèrit no és meu. Només et vaig enviar un email convocant-te a la moguda perquè vaig veure que deixaves comentaris al bloc del teu veí de Vallromanes. La consigna era fer una cadena de blocaires amb ganes de celebrar el que s'ha de celebrar. A molts la convocatòria els ha arribat per moltes vies! Arribar a 50 (i més, ja ho veureu quan acabi el cap de setmana!) blocaires i no sé quants comentaris de no blocaires és un mèrit de la feina ben feta.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Marta, i jo que t'entenc! El Galderich l'haurem de compartir a partir d'ara, eh? Encara que només sigui una mica. :-)

I no em compareu amb Riba, si us plau! Que és com ajuntar pomes i peres ( i no us dic què trio ser jo).

Jordi, si obres aquest grup al Facebook el faré tancar com han fet amb el dels catalans que no se senten espanyols o amb el canal Youtube de El Jueves. Ja veieu que aquetes xarxes socials també tenen les seves coses!

En fi, als amics i amigues de sempre moltíssimes gràcies i sobretot, gràcies per presentar-me els vostres amics, que semblen tan collonuts (amb perdó) com tots vosaltres.

No sé encara què faré amb tot això d'aquest cap de setmana, a banda de posar-ho al curriculum i al LinkedIn. :-)

després de la presentació de VIlafranca, amb més calma i perspectiva m'hi poso.

Gràcies, gràcies i gràcies, un altre cop.

Assumpta ha dit...

Han fet tancar un grup de Facebook de catalans que no se senten espanyols? Ostres, doncs on és la llibertat d'expressió?

La setmana passada em van trucar per una enquesta a casa, sempre dic que no, però com tenia temps i després de dir-li que no pensava respondre cap pregunta que no m'agradés (ell va acceptar) em va fer puntuar a polítics de Catalunya, de l'Estat... i una de les preguntes era si em sentia només espanyola, més espanyola que catalana, igual, més catalana que espanyola o només catalana i jo, evidentment, vaig respondre que només catalana.
Per pensar així tanquen un grup? I doncs? què és això del Facebook?

Li preguntaré a ma germana, que ella en té i estava en un grup que era més o menys "perquè quan ens configurem el perfil puguem dir que som catalans sense haver de dir que som espanyols" (més o menys)... No serà aquest grup el que han tancat?

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No vull espatllar aquest dia amb males notícies, però aquí tens uns quants enllaços:

- Vilaweb
- Avui
- Nacio digital

Puigmalet ha dit...

Quin goig, nano! I d'un nivell bo, bo. El Google ja deu haver duplicat els resultats de "paremiòleg" i "paremiologia".

No vulguis pensar què passarà quan arribis al mig quilo... Una abraçada!

McAbeu ha dit...

Una llista que fa goig de veure!
He afegit un enllaç a aquesta entrada al meu apunt, és un honor haver format part d'aquesta conxorxa tan ben muntada.
Ja t'ho han dit 300.000 vegades, així que no vindrà d'una més: MOLTES FELICITATS, VÍCTOR.

lespiell ha dit...

Quina cosa, tanta parèmia i tanta felicitació! Per molts anys una altra vegada. Quan arribis als 500.000 la llista encara serà més llarga. Et donarem encara més feinada de llegir homenatges! :D

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

NOmés buidant les parèmies que m'heu brindat als vostres blogs, segur que ja faltarà menys per arribar als 500.000.

Ja us ho dic ara. La intenció és arribar als 500.000 quan faci 50 anys (10 de maig de 2013), poc abans de la independència del nostre pais (era al 2014, oi?) :-)

Assumpta ha dit...

Tens raó! ;-) aquest post és per una gran i bona notícia! :-) però és que em va sorprendre tant! Ja ho he llegit i penso que la millor resposta és seguir fent feina! i donar vida a la nostra llengua com tu fas és una de les millors formes de fer aquesta feina!! :-)

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

És evident que en Víctor rep més homenatges que en Carles Riba (que en pau descansi), sense cap ànim de desprestigiar al gran poeta traspassat, però si bé l'homenatge a en Carles Riba va ésser de 50 entrades a 50 respectius blogs, el del Víctor ha superat la cinquantena i contínua... i és que ja ho diu el refrany: "El mort, al sot, i el viu, al rebost". I que ningú no se m'enfadi perquè no estic tractant de ser morbós ni de faltar al respecte a cap personatge mort i que té tota la meva admiració, si bé faig una mica de broma però sense mala intenció. Ara bé, m'alegro molt pel Víctor per la tasca que fa, no tornaré a repetir ara de nou l'immens valor d'aquesta perquè ja ho he fet multitud de vegades. Així que, Víctor, felicitats, enhorabona i ànims per continuar-hi

Miquel Saumell ha dit...

Jo ara puc presumir de conèixer personalment a en Víctor, i això ja no m’ho traurà ningú. Una vegada més es demostra que a l’Ateneuesfera sabem fer bons fitxatges.
Moltes felicitats... però jo seré una mica més modest que la nostra amiga Beli: quan arribis a mig milió, festa grossa!
Per cert, els teus dies tenen també 24 hores o tens truco?

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jordi, potser perquè sóc de lletres, penso que hi ha coses que no es poden quantificar. I al Carles Riba li fan homenatge també Universitats i altres Institucions (per sort!!) i, com bé dius, tinc un gran avantatge: que jo us conec, encara sóc aquí i interactuo molt sovint amb tots vosaltres (Qui t'estima, s'arrima... o El roce hace el cariño).

Miquel, el meu truc és anar sempre sense rellotge. Ja veuràs com dóna de si el dia així! Ara: arribes tard a moltes coses.

Eps!, i m'agrada dormir, no et pensis!

Ferran ha dit...

enhorabona, germano!! com a germà gran de la nissaga no puc per menys que babejar sense control davant d'una efemèride com aquesta. No saps com mola poder dir que soc el germà d'en Parèmies!
(per cert, al Guinnes no hi tindries un foradet?)
Una abraçada fraternal

Anònim ha dit...

Encara que tot just acabo de començar el meu blog ara que diuen que si l'era dels blogs s'acaba, em permeto la gosadia de fer-te saber que jo també vaig parlar de tu diumenge passat a http://www.estiguespelquefas.blogspot.com/

Endavant amb la feina(da)!
Maria

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ferran, no només ets el germà, sinó el germà gran.

Tots d'alguna manera heu contribuït a la meva dèria i passió.

Maria, arribes l'última i ets la primera de la llista (alfabèticament et correspon). Per cert, no sóc el Sergi, eh? Encara que la Carme Rosanas també em bategi. :-)

Anònim ha dit...

aix, perdona. Ja està corregit!

Salut,
Maria

Anònim ha dit...

Felicitats, Víctor !! Per a mi és molt especial tenir-te com amic i en fa sentir orgullosa i important . Però algun dia m'explicaràs com gestiones el teu temps ?? Com ho fas tot i bé?? Quina enveixa !! Ahhh... tanmateix, t'he de dir que m'esforço molt quan t'escric i sempre penso, avergunyida, quantes faltes n'he fet. Petons i que arrivis als 500.000... o més !
Maria-CTR

bajoqueta ha dit...

Increïble el munt de gent que ha participat! Deus estar content eh Víctor!
A les 500.000 te regalem el ferrari jajaja.

Cèlia ha dit...

I ja s'ha superat amb escreix! Enhorabona per aquesta tasca, ja veus com ens agrada consultar-te!

Gabriel ha dit...

Felicitats, bona feina i endavant!

Anònim ha dit...

Arribo tard, per felicitar-te, però més val tard que mai!!

Felicitats PamIIII!!!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Caram, se m'havia passat de contestar els darrers missatges. I ara que m'ha arribat el de l'Helena ho he vist. Helena, mai és tard! mentre això segueix a la xarxa hi ha temps d'arribar-hi.

Demano mil disculpes! O millor: tres-centes mil. :-)

Maria, començo per treballar poques hores i arribar d'hora a casa. Aquest és el primer secret per poder mantenir una afició com la meva.

Bajoqueta, dir que estic content és dir poc. Estic que encara nom'ho crec.

Cèlia, tan de bo seguiu trobant aquí allò que cerqueu.

Gràcies, Gabriel!