Antiparèmies o refranys contradictoris

Diuen que el refranyer mai ment. Refranys i geners són verdaders; no hi ha cap refrany que menteixi; sempre ho hem sentit a dir: es refranys no poden mentir.

Amb aquesta premisa inicial no podríem, doncs, parlar d'antiparèmies, que són precisament això: refranys contradictoris. I en la contradicció hi ha la mentida. Perquè si un és cert, l'altre, que diu el contrari, ha de ser mentida. I a l'inrevés.

Trobem un grapat d'exemples d'antiparèmies en el refranyer. I no només en refranys d'una mateixa tradició, sinó que els exemples sovintegen quan fem paremiologia comparada o ens capbussem en tradicions diferents, amb una cultura i història ben diversa i, sovint, contradictòria.

Us presento un llistat d'antiparèmies obert i incomplet. Vaig anotant les que trobo i he anat confegint una llista inicial que vull fer créixer amb lectures posteriors i amb l'aportació que pugueu fer vosaltres, els lectors d'aquest blog.

1. A l'abril totes les aigües caben en un barril [CA] - A l'abril, aigües (o gotes) mil [CA]
2. Aigua d'agost, mel i most [CA] - Aigua d'agost, ni vi ni most [CA]
   
3. Al novembre, cava i sembra [CA] - Quien cava en noviembre, el tiempo pierde [ES]
   
4. Al setembre tot el món sembra [CA] - En setembre cull i no sembres [CA]
   
5. Allò escrit, escrit està [CA] - Les paraules se les enduu el vent [CA]
6. Bon dia fa el que no plou [CA] - Bon dia fa el que plou [CA]
   
7. D'Olot, ni dona ni porc [CA] - D'Olot, porc i dona tot l'any n'és bona [CA]
8. De llebeig, aigua no en veig [CA] - Del llebeig, aigua veig [CA]
9. El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany [CA] - Setembre, tant de bo ho fos sempre [CA]
   
10. El pa de casa és el millor [CA] - El pa de casa no satisfà [CA]
    
11. Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda [CA] o Vestiu un bastó i semblarà un senyor [CA] | Aunque la mona se vista de seda, mona se queda - La capa tot ho tapa [CA] (en castellà hi ha l'antiparèmia Lo que te cubre te descubre [ES] | El hábito hace al monje [ES]) . Versions contradictòries: on en un lloc sembla apuntar que les aparences són enganyoses, després diu que els bons vestits poden mostrar més impressionant un home del que és en realitat.
12. Fes bé i no miris a qui [CA] - De fer bé, mal en pervé [CA].
13. Fill de vell nascut, serà molt sabut [CA] - Fill de pare vell, poc cervell [CA].
    
14. Flor de febrer no omple el paner [CA] - Flor de febrer omple el paner [CA].
    
15. L'amistat més ferma és la que hi ha entre iguals [CA] - Del semblant, no te'n fiïs pas [CA]. Ambdues de font clàssica. La primera, de Curci (Firmissima est inter pares amicitia [LL]); la segona, de Juvenal (Frontis nulla fides [LL]).
16. La cara es el espejo del alma [ES] - Las apariencias engañan [ES].
17. La cua fa l'ocell [CA] - La cua no fa l'ocell [CA].
    
18. Les nits d'agost són les més fosques de l'any [CA] - Les nits d'agost, les més clares de l'any [CA].
19. Les figues demanen vi [CA] - Les figues volen aigua, que no vi [CA].
    
20. Lluna ajaguda, mariner dret [CA] - Lluna dreta, mariner ajagut [CA]. La primera indica mal temps, i la segona, bon temps.
21. Lluny dels ulls, lluny del cor [CA]. Aquest refrany, que dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona, té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1988), Lluny dels ulls, a prop del cor [CA] (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.
22. Mans fredes, cor calent [CA] - Manos frías, corazón caliente [ES]. A Conca (1992) trobem Les mans calentes i el cor fred, com a antiparèmia (o com a error de transmissió).
23. Más vale pájaro en mano que ciento volando [ES] - El que no arriesga no gana [ES].
    
24. Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer [CA] - Moltes pluges pel gener, mala anyada solen fer [CA]. Sembla que el refranyer no es posa d'acord si les pluges del gener indiquen bona o mala anyada.
25. Música l'hi fas, no t'hi casaràs [CA] - Música l'hi fas, tu t'hi casaràs [CA].
    
26. Neu al gener, porta gemecs [CA] - Neu de gener omple el graner [CA]. També indica la contradicció sobre quins efectes té la neu del gener.
27. No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] - Más vale tarde que nunca [ES].
    
28. No per molt matinejar, amaneix més prest el dia [CA] - No por mucho madrugar amanece más temprano [ES] - El que puguis fer avui no ho esperis fer demà [CA] | El món és dels que matinegen [CA] | Qui matina fa farina [CA] | Qui matineja, més temps feineja [CA] | Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol [CA] | Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit [CA] - A quien madruga, Dios le ayuda [ES] | No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES].
29. Petit cabal, grossa ventura [CA] - Petit cabal, poca ventura [CA]
    
30. Por pedir que no quede [ES] - Ofrecer no empobrece [ES]. Només demanar, o només oferir no fa pobre.
31. Quan canta el gripau, la pluja adéu-siau [CA] - Quan canta el gripau, senyal de pluja [CA]
    
32. Qui fa els plats es queda el plat pitjor [CA] - Quien parte y reparte se queda con la mejor parte [ES]. La versió castellana contradiu la catalana. No tenim els catalans fama de garrepes? Aquest refrany sembla demostrar el contrari.
33. Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any [CA] - Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere [CA]
    
34. Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi [CA] - Qui poda per sant Albí, sempre té vinya i mai té vi [CA]
35. Si no plou el mes d'agost, no gastis diners en most [CA] - Si no plou per l'agost, gasta tos diners en most [CA]
    
36. Si trona pel juliol, fam per tot el món [CA] - Si en julio no truena, hambre en la aldea [ES]
37. Tanto val el cántaro a la fuente que al final se rompe [ES] - Persevera y triunfarás [ES]
38. Tronades de juliol, també porten dol [CA] - Trons de juliol treuen el dol [CA]
    

Molts són els camins que poden haver portat a coexistir parèmies contradictòries: canvis de mentalitat o de cultura en proverbis o dites sentencioses, diferents situacions geogràfiques per a refranys sobre usos del camp o meteorologia, amistat o malfiança en refranys personals...

I així, de la mateixa manera que existeixen les antiparèmies, quan trobem refranys equivalents, els anomenem equiparèmies, que són refranys d'un mateix sentit o anàlegs. Com per exemple:

- Gent de Ribera, gent entera; gent del Raval, tant se val [CA] - La Ribera és el rovell de l'ou de Barcelona, el Raval és la closca [CA]
- Tal faràs, tal trobaràs [CA] - Qui mal fa, mal troba [CA].

M'ajudeu a ampliar la llista?