diumenge, 29 de gener del 2012

25 anys sense J. V. Foix

Logo de Josep Porcar
Sempre demanem, a les persones que s'adhereixen a aquests homenatges conjunts a la catosfera, que ho facin sent fidels a l'estil del seu blog. Per tant que si s'adhereix un blog de cuina ho faci a través d'un escrit gastronòmic; si s'adhereix un blog de fotografies, doncs que sigui a través d'alguna fotografia destacada, per exemple.

I seguint aquesta màxima amb fidelitat he intentat cercar un punt de contacte entre Foix i la paremiologia. He de ser sincer. Abocat com estic en altres projectes de gran envergadura, que em demanen molt de temps i esforç, tampoc he pogut endinsar-me gaire en l'obra de l'homenatjat.

I he tirat d'hemeroteca, per dir-ho d'alguna manera. Descartat capbussar-me en l'obra de Foix amb tants pocs dies (em passarà el mateix amb Dickens, que és també ben aviat) he anat una mica més amunt i he cercat la connexió entre la poesia i la paremiologia.

D'aquests i altres temes didàctics sobre els refranys en parlo a la paremiologia didàctica habitualment.

Doncs bé, a veure com me'n surto aquest cop!

Allò que fa que el refrany sigui fàcil de recordar i on rau tota la seva força és en la musicalitat, en la rima. Un refrany no deixa de ser un vers, encara que senzill, i utilitza les mateixes eines.
Per això actualment se'n senten sovint en campanyes publicitàries o per donar nom a columnes de mitjans de comunicació: perquè la gent ho recordi amb facilitat.

Una altra prova, més antiga: el refrany també era, antigament, la tornada d'un determinat tipus de cançó popular i es feien servir per donar nom a obres teatrals de caire popular. Molts refranys tòpics prenen la forma de corranda i són cantats. No sempre és fàcil marcar el límit entre cançó i refrany. També, sovint, les faules acaben amb una sentència poètica, que recull l'ensenyament de la narració.

Com apuntava inicialment, el ritme, el metre i la rima dels refranys tenen una funció mnemotècnica: ajuden i faciliten que els recordem.


I, així, com dèiem, les característiques essencials dels refranys són la rima, el ritme, la cadència i la sonoritat. Trobem exemples de totes les mètriques en el refranyer:

  • Metres dissil·làbics: Perdut, | vençut ─ Amors, | dolors. 
  • Metres trisil·làbics: Gent jove, | pa tou ─ Qui es casa | vol casa.
  • Metres tetrasil·làbics: Home petit, | molt atrevit ─ Mal de ronyons, | mal de minyons.
  • Metres pentasil·làbics: Pecat amagat, | és mig perdonat ─ Qui pega primer, | s'escanya darrer.
  • Metre hexasil·làbic: Si vols mal a un gos, | digue-li que és rabiós.
  • Metre heptasil·làbic: La cabra feta a saltar | ha saltat i saltarà ─ Com la barca d'en Guillem, | sens timó, vela, ni rem.
  • Mètrica octosil·làbica: Fer com el cavall d'en Patroc, | que corre molt i avença poc.
  • Mètrica nonasil·làbica: Tant peca qui mata la cabra, | com qui li agafa la garra.
Arribats a aquest punt, tanco el meu escrit d'avui sense cap vers de Foix? Sempre m'ha emocionat i interessat un dels versos potser més coneguts de Foix: Sol, i de dol. Amb aquesta coma just després d'una conjunció copulativa tan xocant i tan usada i vista en manta refranys de la nostra tradició!

15 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

25 anys sense Foix: http://bit.ly/z8JW9y

Quadern de mots ha dit...

Magnífic apunt.

fanal blau ha dit...

Un molt bon apunt, Víctor!

zel ha dit...

Ara encara hauré de copiar el que has escrit, catxis! Gràcies, mestre!

McAbeu ha dit...

Bon apunt i ben interessant.

Francesc Puigcarbó ha dit...

t'he fet cas, per partida doble

novesflors ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Dora ha dit...

http://jj-jotajota-jj.blogspot.com/2012/01/el-casalot-del-pirata-es-un-ample-gira.html

novesflors ha dit...

http://florsnovesflors.blogspot.com/2012/01/jvfoix.html

Assumpta ha dit...

Caram, què ben explicat, i ben clar amb els exemples! :-))

Helena Bonals ha dit...

http://unacosamoltgranenunademoltpetita.blogspot.com/2012/01/enmig-dorats-i-savis.html

No sé si és aquí que haig de posar la meva participació!
Gràcies, Víctor.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies pels comentaris. La veritat és que ha estat un escrit de circumstàncies, però no volia fer de capità aranya, d'engrescar-vos a participar i jo no fer el meu escrit. :-)

Puigmalet ha dit...

Entenc que el text amb fons blanc és teu. ¿O té alguna font fociana?

Rosa Lizandra ha dit...

Molt interessant, Víctor. Només tu podies donar aquest punt de vista i fer aquest apunt. I l'homenatge, un èxit. Enhorabona per partida doble.

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Doncs és un bon escrit de circumstancies.
I això que dius que “Un refrany no deixa de ser un vers, encara que senzill”, a mi alguns versos de Foix em semblen com si fossin refranys.